- I I -
El
penya-segat
Les onades desgastaven
el penya-segat vertiginós,
la roca dura, aparentment immutable,
a poc a poc s’anava esmicolant.
Els meus ulls no ho veien,
el meu temps, el nostre temps,
és massa curt.
Però el desgast és evident
si la teva mirada sap veure,
els estralls en el rocam,
les escletxes, les esberles, les fractures...
El pas del temps queda marcat,
el penya-segat recula,
inexorablement, inevitablement.
Res és permanent a la Natura ,
tot és fugisser, tot és efímer.
Nosaltres no ho veurem
però el seu destí, el nostre destí,
és immutable.
